Els constituents de l'oració

Les categories lèxiques o gramaticals

Les paraules que utilitzaem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories lèxiques o gramaticals. Cada categoria comprèn un conjunt de paraules que presenten unes característiques comunes.

1. La categoria dels noms

Un nom és una paraules que serveix per designar una persona (Ramon), un animal (llop), una planta (gerani), un objecte (filferro) o una idea (esperança).

Des del punt de vista formal, el nom és una paraula variable: la majoria dels noms tenen una forma per al singular (gerani, filferro, esperança) i una altra per al plural (geranis, filferros, esperances); però n'hi ha uns quants que tenen quatre formes (llop, lloba, llops, llobes).

Des del punt de vista funcional, el nom és el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN). Dins d'aquest sintagma, el nom és la paraula més important i més significativa; els altres elements del grup fan d'especificador (el que va davant) i de complement del nom (el que va darrere). Per exemple:

2. La categoria dels adjectius

Un adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o les coses (gent amable, fruita madura, camí costerut).

Des del punt de vista formal, l'adjectiu és una paraula variable: sol tenir dues formes per al singular (madur/madura) i dues més per al plural (madurs/madures). Concorda amb el nom en gènere i nombre.

Dins el grup o sintagma nominal, l'adjectiu fa la funció de complement del nom (CN), del qual diu una característica.

3. La categoria dels determinants

Un determinant és una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions).

Formalment, la majoria dels determinants són variables, és a dir, presenten diverses formes per concordar amb el nom (el meu bolígraf / la meva llibreta / els meus apunts / les meves coses).

Dins el grup o sintagma nominal, els determinants fan la funció d'especificadors (Esp) del nom.

Els determinants es classifiquen en vuit grups: articles (el, la...), demostratius (aquest, aquesta...), possessius (meu, meva...), numerals (un, dos...), quantitatius (molt, poc...), indefinits (algun, qualsevol...), interrogatius (quin, quina...), exclamatius (quin, quina...).

4. La categoria dels pronoms

Un pronom és una paraula de significat variable que ens permet de referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom.

Formalment, alguns pronoms són variables (ell, ella, ells, elles) i alguns altres són invariables (tothom / això).

Des del punt de vista funcional, els pronoms fan la mateixa funció que un sintagma nominal:

el teu gos = ell.

Els pronoms es classifiquen en sis grups: personals forts (jo, tu...), personals febles (em, et...), demostratius (això, allò...), indefinits (algú, ningú...), interrogatius (qui, què...) i relatius (que, el qual...).

5. La categoria dels verbs

Un verb és una paraula que expressa una acció (treballar), un esdeveniment (ploure) o un estat (estar).

Formalment, el verb és la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de la persona, el nombre i el temps (canto, cantes, canta...; cantava, cantaves, cantava...; cantaré, cantaràs, cantarà...).

Des del punt de vista funcional, el verb és el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV). Dins d'aquest sintagma, el verb és la paraula més important i més significativa; els altres elements del grup fan de complement del verb. Per exemple:

6. La categoria dels adverbis

Un adverbi és una paraula que expressa una circumstància de temps (avui, demà, sempre...), de lloc (aquí, allà, enlloc...), de manera (bé, malament...) o de quantitat (més, menys...).

Formalment, els adverbis són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.

En general, els adverbis formen part del grup verbal i, per tant, fan de complement del verb.

Tanmateix, els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi per tal de quantificar-los:

7. La categoria de les preposicions

Una preposició és una paraula que serveix unir o relacionar altres paraules:

pa amb oli

reixa de ferro

jugar a cartes

Formalment, les preposicions són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.

Les preposicions més importants són aquestes: a, de, en, amb, per, contra, entre, segons, sense, sobre, sota, vora, des de, cap a i fins a.

Des del punt de vista funcional, les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i, per tant, es converteixi en el seu complement.

8. La categoria de les conjuncions

Una conjunció és una paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra. Per exemple:

Formalment, les conjuncions són invariables, és a dir, tenen una sola forma.

Des del punt de vista funcional, hi ha unes conjuncions que uneixen elements d'una mateixa categoria (són les de coordinació) i conjuncions que subordinen un element a un altre (són les de subordinació). Per exemple:

Les conjuncions de coordinació també poden relacionar dues paraules o dos grups de la mateixa categoria. Per exemple:

oli i sal

una casa o un pis?

Les conjuncions es classifiquen en dos grans grups: les conjuncions de coordinació (i, o, però, sinó...) i les de subordinació (que, quan, si, perquè, com que, encara que...).

9. La categoria de les interjeccions

Una interjecció és una paraula que serveix per fer una exclamació.

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai!, ui!), incredulitat (bah!), avorriment (uf!), repugnància (ecs!), poden servir per cridar l'atenció (ei!, ep!), per animar (au!, apa!), etc.

Les interjeccions són invariables, i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa:

Ei, vigila!

Apa, afanya't!

Bah, no m'ho puc creure!

EXERCICIS