La vocal neutra
1. La neutralització
La paraula neutralització significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posició determinada. Per exemple: molts parlants pronuncien igual
mestre i mestra
regle i regla
pegar i pagar
Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quan es troben en una síl·laba àtona (o fluixa). Del so que tenen aquestes vocals àtones en diem vocal neutra.
Les persones que neutralitzen la a i la e àtones tenen més problemes ortogràfics que aquelles que diferencien els dos sons. Tanmateix hi ha unes normes ortogràfiques que faciliten l’escriptura de la vocal neutra.
La terminació d’una paraula indica si aquesta és masculina o femennina i si és singular o plural. Si es tracta d’un verb, indica també la persona gramatical i el temps:
- Un alumne / una alumna / uns alumnes / unes alumnes
- Canto, cantes, canta... / cantava, cantaves, cantava...
L’arrel d’una paraula és la part invariable i la que hi aporta el significat bàsic:
- Un alumne / una alumna / uns alumnes / unes alumnes
- Canto, cantes, canta... / cantava, cantaves, cantava...
2. Ortografia de la vocal neutra
Les normes ortogràfiques de la vocal neutra diferencien dues situacions:
a) Quan la vocal neutra forma part de la terminació de la paraula.
b) Quan la vocal neutra es troba a l’arrel d’una paraula.
|
ORTOGRAFIA DE LA VOCAL NEUTRA QUAN ES TROBA A LA TERMINACIÓ D’UNA PARAULA |
|
|
NORMA 1 En els noms i els adjectius en singular s’ha d’escriure e si són masculins i a si són femenins.
Un alumne / una alumna Un uniforme negre / una bufanda negra Un altre tracte / una altra fórmula Un cove ample / una cova misteriosa |
EXCEPCIONS
|
|
NORMA 2 En els noms i els adjectius en plural, s’ha d’escriure sempre la terminació –es.
Uns alumnes / unes alumnes Uns vestits negres / unes bufandes negres Una altres cops / unes altres vegades Uns coves amples / unes coves misterioses
|
CANVIS ORTOGRÀFICS El canvi de la terminació a (singular) per la terminació –es (plural) pot comportar alguns canvis ortogràfics en l’arrel de la paraula:
Palanca, palanques Adreça, adreces Aigua, aigües Arruga, arrugues Platja, platges Pasqua, pasqües |
|
NORMA 3 En les terminacions verbals, s’ha d’escriure a en la primera i la 3a persona del singular; en canvi, s’ha d’escriure e en les altres terminacions (-es, -em, -eu i –en):
Cantava Cantaves Canatava Cantàvem Cantàveu Cantaven
També acaben en –e els infinitius de la segona conjugació: prendre, caure, admetre... |
EXCEPCIONS Acaben en –e les formes imperatives vine, corre, obre i omple. |
|
CANVIS ORTOGRÀFICS El canvi de –a per –e pot comportar canvis ortogràfics en l’arrel d’alguns verbs:
Busco, busques, busca... Caço, caces, caça... Menjo, menges, menja... Mossego, mossegues, mossega...
|
|
|
ORTOGRAFIA DE LA VOCAL NEUTRA QUAN ES TROBA EN L’ARREL D’UNA PARAULA |
|
NORMA 4 En l’arrel d’una paraula s’escriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una a tònica en la mateixa posició. Per exemple:
En canvi, s’escriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa família que té una e tònica en la mateixa posició. Per exemple:
|
|
NORMA 5 Hi ha algunes paraules que s’han de memoritzar per saber amb quina lletra s’han d’escriure. Les més importants són les següents:
|