Els ibers i les tribus ibèriques
El basc
El lèxic patrimonial
La base del lèxic català és el llatí parlat, dit també llatí vulgar. D'aquesta variant del llatí prové la majoria de mots que formen l'anomenat
lèxic patrimonial o hereditari. No obstant això, mots provinents del llatí culte o escrit també han penetrat en un camp específic del vocabulari (eclesiàstic, jurídic, tècnic, administratiu...)
amb una simple adaptació. En algun cas s'ha produït que mots llatins han donat al català un mot per la via patrimonial i un altre per la culta:
COPULA cobla, còpula
FOLIUM full, foli
LUNA lluna, lunar
Dintre dels elements derivats del llatí també s'hi compten molts prefixos cultes: ante-, extra-, infra-, circum-, super-, ultr-, etc.
Els dies de la setmana (part 1, part 2 i part 3) i els mesos de l'any (part 1 i part 2) també provenen del llatí.
Influència del grec
Molts mots presos de la llengua grega entren al català o directament (Roses, Empúries, etc.) o a través del llatí (aire, hora, pedra,
marbe, oliva, espàrrec, perdiu, escorpí, pop, esponja, dofí, cranc, llàgrima, braç, estómac, etc.).
Però el grec ha estat la gran font de tecnicismes moderns no només en el català sinó en totes les d'influència occidental, anglès inclòs
(matemàtica, meteorologia, geologia, telescopi, mecanografia, diagrama, cibernètica, cinema, etc.), sobretot en el camp de la medicina (pneumònia, otitis,
higiene, farmàcia, termòmetre, òptica, quirúrgic, epidermis, afonia, etc.). També ens ha llegat alguns prefixos cultes: anti-, auto-, hiper-, micro-, neo-, pseudo-, mono-, penta-,
quilo-, poli-, etc.
Influència de llengües germàniques antigues
En plena evolució del llatí, penetren al català en formació mots de l'àmbit de la guerra (guerra, guàrdia, espia,
treva, estrep, etc.), de l'àmbit domèstic (sabó, amanir, llesca, tap, sala, banc, rostir, bugada, jardí, etc.), de parts del cos (anca, esquena, melsa, etc.), adjectius
(blanc, blau, bru, gris, fresc, ric, lleig, boig, etc.) i verbs (gratar, guarir, fornir, guanyar, etc.).
També van deixar noms de persona (Albert, Ricard, Berta, Alfred, Miró, Raimon, etc.) i de lloc (Gombreny, Fussimanya, La Geltrú, Gisclareny, etc.).
Influència de l'àrab
La dominació àrab a Catalunya va ser desigual. Mentre a la Catalunya Vella a penes durà alguns anys, a la Catalunya Nova els sarraïns dominaren
durant generacions. Al País Valencià hi hagué moriscos fins al segle XVII, quan foren expulsats. Per tant, en alguns llocs el català convisqué amb l'àrab des de pocs anys fins a vuit segles i
deixà aquestes empremtes:
construcció: rajola, safareig, magatzem, racó, alcova, barri...
administració: alcalde, raval, agutzil...
objectes domèstics: gerro, safata, setrill, tassa, catifa, matalàs, sofà, arracada, barnús...
agricultura i menjar: cotó, arròs, carxofa, garrofa, síndria, albercoc,
safrà, albergínia, llimona, taronja, xarop, escabetx...
comerç: tarifa, albarà, tanda, duana, arrova, quirat...
meteorologia: ratxa, xaloc, llebeig, garbí...
química: alcohol, sucre, quitrà, aiguanaf, alambí, talc...
lèxic militar: almirall, almogàver, genet, alcàsser...
Els gal·licismes
Durant l'Edat Mitjana hi ha una primera onada de penetració de gal·licismes al català, sobretot de paraules relacionades al vocabulari guerrer,
cavalleresc, cortesà i feudal (arnès, llinatge, peatge, pavelló, botí, estendard, dard, fletxa, malla, joia...); als segles XIX i XX arriben mots de camp molt diversos
(pantalons, etiqueta, moda, brusa, jaqué, finança, aval, burocràcia, conserge, piquet, gillotina, intriga, barricada, hissar, cadet, brigada, dutxa, cremallera, flam, xampinyó, beixamel,
bombó, conyac, entrecot, menú, xofer, xalet, xef, lampista...).
Els italianismes
Entren de l'italià sobretot mots dels camps de la música i de l'espectacle: tercet, arlequí, comediant, duo, contralt, soprano, tenor, batuta, concert, violí, carnaval, pallasso,
saltimbanqui, piano, partitura, capritx, casino, confeti...
També d'altres camps: pantà, bergantí, regata, anxova, golf, caputxa, macarró, balanç, saldo, gruta,
estrafolari...
Els anglicismes
La llengua anglesa és la principal exportadora de mots a totes les llengües del món. El català també és permeable a aquesta influència:
Hi ha molts camps on l'anglès té un domini abassegador en la incorporació de nous mots: economia, ciència, electrònica, electroacústica, informàtica, esport...
Els castellanismes
Per raons de veïnatge i de supremacia cultural el castellà ha tingut molta influència damunt el català. A partir dels segles XVI i XVII comença el
transvassament de mots castellans al català:
Conjunt de mobles, roba, etc. que porta la dona quan es casa ……………………………………………….. |
de l'àrab As-suwar |
Pedra preciosa ……………………………………………….. |
del llatí smaragdus |
Beguda molt dolça ……………………………………………….. |
de l'àrab sarab |
Calçat ……………………………………………….. |
del turc zabata |
Nen, noi ……………………………………………….. |
del caló chavó |
Arbre ……………………………………………….. |
del llatí fagea |
Allotjament ……………………………………………….. |
del gòtic Haribairgo |
Fruit comestible ……………………………………………….. |
del mexica tomatl |
Llavors comestibles ……………………………………………….. |
del náhuatl Cacàhuatl |
Estat climàtic amb manca d'humitat ……………………………………………….. |
del llatí siccus |
Mamífer cetaci ……………………………………………….. |
del llatí i del grec delphin/delphis |
Títol dels sobirans rusos ……………………………………………….. |
del rus tsar |
Emperador de l'Iran
……………………………………………….. |
del persa In shah |
Mol·lusc que segrega bava ……………………………………………….. |
del llatí limax |
Goma que s'extreu d'un arbre ……………………………………………….. |
del náhuatl tzctli |
Instrument musical ……………………………………………….. |
de l'àrab tabal |
Aigua solidificada ……………………………………………….. |
del llatí gelu |
Líquid dens, fosc i enganxós ……………………………………………….. |
de l'àrab al-qitran |
Estri per a filar ……………………………………………….. |
del llatí fusus |
Fruit que té forma de pinya ……………………………………………….. |
de l'àrab harsufa |