La recensió i la crítica
Una recensió (o ressenya) és un escrit que presenta el contingut principal d’una obra determinada i en valora les qualitats per mitjà d’una crítica. La crítica és un comentari que fa judicis valoratius, positius o negatius, d’un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre, un concert, una exposició o de qualsevol altra manifestació artística.
En la premsa diària hi ha una secció en la qual es presenten i comenten les novetats editorials i les estrenes de cinema, teatre, òpera, etc. Aquestes recensions s’escriuen amb la intenció d’orientar el públic, que podrà decidir quines poden ser les obres que responguin al seu interès.
|
COM ES FA UNA RECENSIÓ
|
|
1. Preneu nota de les dades de l’espectacle que heu vist o el llibre que heu llegit per fer-ne la fitxa tècnica.
|
|
2. Feu una sinopsi (un resum curt) de l’obra: a) Expliqueu l’argument resumint-ne els fets. b) Descriviu breument els personatges principals. c) Indiqueu on transcorre l’acció i en quina època.
|
|
3. Redacteu el comentari crític de l’obra: a) Classifiqueu-la d’acord amb els gèneres cinematogràfics o literaris. b) Informeu de la procedència de l’argument i valoreu-ne els detalls més significatius. c) Destaqueu els personatges que adquireixen un protagonistme especial i feu-ne una valoració. d) Analitzeu i valoreu aspectes relacionats amb l’estil i les tècniques narratives o cinematogràfiques. e) Comenteu els episodis preferits o que us hagin impressionat. f) Valoreu globalment l’obra i recomaneu-la a altres persones a les quals pugui interessar.
|
Mira aquest vídeo i llegeix-ne a continuació la crítica:
2012
Direcció: Roland Emmerich. Guió: Roland Emmerich i Harald Kloser (EUA i Canadà, 2009). 157 min. Amb John Cusack i Amanda Peet
Comencem amb les protestes esnobs, que així ja ens les hem tret de sobre. Sí, 2012 és infantil. Sí, tracta de la mort de sis mil milions de persones com una mera nota a peu de pàgina. I sí, està tan interessada en la subtilesa, la creació narrativa i el desenvolupament dels personatges com una muntanya russa. Però quin viatge! Té moments mai no vistos ni imaginats abans, seqüències de sorprenent complexitat, detall immaculat i a una escala que treu l’alè. En resum, pot semblar una pel·lícula de catàstrofes més, però aquesta és més gran, més salvatge i fa més soroll que qualsevol altra de les fetes abans, fins i tot pels estàndards de Roland Independence Day Emmerich. L’argument no és més que el marc, un MacGuffin que té a veure amb les taques solars, les plaques tectòniques i el calendari maia. I el més semblant a un heroi és John Cusack, un caòtic autor fracassat que intenta salvar la seva distanciada família. Però ningú no va a veure una pel·lícula d’aquestes pel seu guió. Això és disaster porn sense cap vergonya. La posteritat no serà amable amb 2012 –i no funcionarà en DVD–, però enganxeu-la a la pantalla més gran i sorollosa que tingueu a mà i acosteu-vos-hi en els seus propis termes. Us farà caure de cul.
–Tom Huddleston
EXERCICI
1. Fes la teva pròpia crítica sobre la darrera pel·lícula, obra de teatre o llibre que hagis vist/llegit.