Els constituents de l'oració
L’oració té dos constituents bàsics: el SN que fa la funció de subjecte i el SV que fa la funció de predicat.
1.1. Identificació del subjecte de l’oració
Generalment, el subjecte va davant del verb de l’oració, però també pot aparèixer darrere. Per identificar el subjecte, ens hem de fixar amb la relació de concordança: el SN subjecte concorda en persona (1a, 2a o 3a) i nombre (singular o plural) amb el verb del predicat.
Subjecte en posició preverbal:
La humitat va espatllar els rellotges.
Aquella persona no m’agrada.
(Nosaltres) no hi estem d’acord.
Qui ha vist els avis a la piscina?
Subjecte en posició postverbal:
Ahir es van espatllar els dos ascensors.
A mi no m’agraden les persones orgulloses.
Hi esteu d’acord (vosaltres)?
Qui han vist els avis a la psicina?
Oracions impersonals:
- Verbs meteorològics: Plou a bots i barrals.
- Verb existencial haver-hi (recorda que no té plural!): Hi ha molts esquiadors.
- Pronom es impersonal: Es venen cotxes.
1.2. Classes de predicat
|
PREDICAT NOMINAL |
Predicat format per un verb atributiu o copulatiu (ser, estar o semblar) i un C. Atributiu |
El coixí era de cotó. Aquest gat està malalt. Aquest moble sembla molt antic. |
|
PREDICAT VERBAL |
Predicat format per un verb predicatiu (treballar, créixer, queixar-se...) i els seus complements. |
En Pere treballa en un banc. Aquest arbre ha crescut molt. L’avi es queixa de mal d’esquena. |
1.3. Classes de verb
|
VERBS TRANSITIUS |
Verbs que exigeixen un CD perquè l’oració tingui sentit complet. |
He llegit un article interessant. |
|
VERBS TRANSITIUS REFLEXIUS |
Verbs que expressen una acció que recau en el mateix subjecte que la produeix. |
La Rosa es renta (CD). La Rosa es (CI) renta les mans (CD). |
|
VERBS TRANSITIUS RECÍPROCS |
Verbs que intercanvien accions entre els individus del CD (l’un a l’altre). |
La Rosa i el Pere es fan un petó. |
|
VERBS INTRANSITIUS |
Verbs que no admeten un CD; poden dur altres complements. Alguns exigeixen un CRV introduït per una preposició determinada. |
He dormit. He dormit fins al migdia (CC). Sempre confia en la sort (CRV). |
|
VERBS ATRIBUTIUS O COPULATIUS |
Verbs que exigeixen un C Atributiu |
La barana era de ferro forjat (CAtr) |
|
VERBS PRONOMINALS |
Verbs que es conjuguen amb un o dos pronoms adjunts que formen part del verb i no té cap funció sintàctica. |
Jo m’emporto un entrepà. No et vas adonar de res. Si t’insulten, torna-t’hi. |
OBSERVACIÓ
No són pronominals els verbs:
Caure: he caigut.
Callar: voleu callar!
Marxar: acaba de marxar ara mateix.
Pujar: hem pujat en un globus.
Seure: seieu aquí, al meu costat.
Riure: no riguis tant.
1.4. Els verbs ser, haver-hi i estar amb expressions de lloc
|
SER |
El verb ser (o ser-hi) expressa la simple localització d’una persona o d’una cosa (on es troba), normalment d’una manera permanent. |
Castellar del Vallès és al Vallès Occidental. L'estació és al centre de la ciutat. |
|
HAVER-HI |
El verb haver-hi també expressa la presència d’una persona o d’una cosa en un lloc. |
Que hi ha la Rosa? En aquest armari hi ha els pantalons. |
|
ESTAR |
El verb estar (o estar-se) expressa l'estada en un lloc d'una manera temporal o transitòria, durant un temps. |
On està / s’està la Rosa? M’estic en un hotel als afores. Els iogurts estan a la nevera. |
1.5. Les perífrasis verbals
Les perífrasis verbals són construccions que expressen una idea determinada. Estan formades per un verb auxiliar (haver, deure, poder...) i un verb un infinitiu, gerundi o participi, en alguns casos units per una preposició.
|
IDEA VERBAL |
FORMES |
EXEMPLES |
|
OBLIGACIÓ |
Haver de + INF Haver-se de + INF |
Demà he d’anar a signar un contracte. Per aprendre, s’ha d’estudiar molt. |
|
PROBABILITAT |
Deure + INF |
La Glòria ja deu dormir. L’avió encara no deu haver sortit. |
|
IMMINÈNCIA |
Estar a punt de + INF |
El tren està a punt d’arribar. Vaig estar a punt de telefonar-te. |
|
POSSIBILITAT |
Poder + INF |
A Suècia hi pot fer molt de fred. Demà podria ser que plogués. |
|
DURACIÓ |
Estar + GER Anar + GER |
Ara estem preparant el projecte. De moment anem avançant. |
OBSERVACIONS
- L’obligació també es pot expressar amb el verb caldre.
Ex: Per aprovar, cal estudiar molt.
- El temps verbal futur no serveix per expressar obligació.
Ex: *Quina hora serà?
- No són correctes les construccions tenir que + INF i hi ha que + INF.
Ex: *Demà tinc que obrir la botiga a les vuit.
*Hi ha que ser amable amb la gent.