"Elogi de la paraula", de Joan Maragall

«Poesia és l’art de la paraula, entenent per Art la Bellesa passada a través de l’home, i per Bellesa la revelació de l’essència per la forma. Forma vull dir l'empremta que en la matèria de les coses ha deixat el ritme creador. Perquè, consistint la creació en l’esforç diví a través del caos, en l'essència de l’esforç està el ritme, o sia l’alternació d’acció i repòs. Així el trobem en el moure's les onades en la mar, i en el petrificat oneig de les muntanyes; en la disposició de les branques en el tronc, i en l'obrir-se de les fulles; en els cristalls de les pedres precioses, i els membres de tot cos animal; en l’udol del vent i el de les bèsties, i en el plor de l'home.»

Joan Maragall

Es pot dir que la majoria de poetes modernistes van seguir les teories del màxim exponent d'aquest corrent: Joan Maragall.

Propugnaven una poesia espontània, de forma descurada. Quant al contingut, tornaven a tractar temes del paisatge, de la natura, i de llegendes tradicionals, amb un to vitalista i exaltat.

El 1903 Joan Maragall va ser nomenat president de l'Ateneu Barcelonès i va llegir el discurs "L'elogi de la paraula", base teòrica de la seva poètica:

 

"Paraules que duen un cant a les entranyes, perquè naixen de la palpitació rítmica de l'Univers. Sols el poble innocent pot dir-les, i els poetes redir-les amb innocència més intensa i major cant, amb llum més reveladora, perquè el poeta és l'home més innocent i més savi de la terra."

Joan Maragall

 

"La paraula com a font d’energia, de transformació, de comunicació, de vivència realment intensa. La paraula viva, despullada de retòrica, despullada de barroquisme, despullada d’anècdota... la paraula directa."

Joan Anton Maragall (nét)

 

Maragall. seguint el corrent regeneracionista, va crear la teoria de la paraula viva, les característiques de la qual són:

  • Actitud vitalista basada en l'expressió senzilla i individual de les pròpies emocions i vivències interiors.
  • Temes extrets de la tradició: el paisatge, la natura, el folklore... per transmetre exaltació i vitalisme.
  • Importància de la inspiració i l'espontaneïtat en el procés de creació artística sense control del poeta: mètrica lliure.

 

El poeta, que sempre està en un estat de gràcia, és un transmissor passiu de la seva vida interior i objectiva la vida amb paraules. Si ho aconsegueix, aquesta paraula objectivada és la paraula viva, la qual reflecteix la màgia de la creació i el misteri etern de l'univers.

"Cant de novembre", de Joan Maragall

 

El vermell dels arbres, 
encès per la posta - dels sols hivernals, 
delita i penetra 
lo mateix que aquells verds primaverals. 
Germans, alcem els cors, que tot és bell, 

el verd i el vermell! 
Alcem els cors cantant la vida entera 
amb els brots i amb les fulles que se'n van; 
gosem el dia sens mirar endarrera, 
sense pensar amb els dies que vindran. 
Gosa el moment; 
gosa el moment que et convida, 
i correràs alegre a tot combat: 
un dia de vida és vida; 
gosa el moment que t'ha sigut donat. 
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres, 
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser... 
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres 
ans d'haver-los cansat en el plaer.