Les paraules derivades
Recorda que les paraules derivades són aquelles que s’han format a partir de l’arrel d’una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o afixos). Per exemple:
|
Paraula primitiva |
Paraules derivades |
||
|
trist |
trist-esa |
en-trist-ir |
trist-ament |
|
adjectiu |
nom |
verb |
adverbi |
1. Els morfemes derivatius
Els morfemes derivatius (o afixos) es classifiquen en tres grups: els prefixos (que van davant l’arrel), els sufixos (que van darrere) i els infixos (que van entre l’arrel i un sufix). Per exemple:
|
Derivació amb prefix |
Derivació amb sufix |
Derivació amb infix i sufix |
|
treure: dis-treure |
porta: port-al |
peix: pex-at-er |
2. Modificacions en l’arrel
El fet de col·locar un sufix darrere l’arrel per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions ortogràfiques en el punt de contacte. Per exemple:
|
Canvis ortogràfics |
|
|
c, qu: fresc, fresquíssim g, gu: botiga, botiguer ç, c: caça, cacera |
j, g: taronja, taronger gu, gü: aigua, aigües s, ss: arròs, arrossar |
|
Canvis de sons |
|
|
p, b: llop, llobató t, d: prat, praderia c, g: càrrec, carregar |
ig, g/j: boig, bogeria, bojament ig, tj/tg: lleig, lletjor, lletgesa u, v: blau, blavor, blavenc |
|
Supressió de sons |
Addició de sons |
|
|
-a: rialla, rialleta -e: salvatge, salvatgina -o: suro, sureda |
-t: cafè, cafeter -d: gran, grandíssim -n: pa, panera |
|
|
|
|
|
3. Modificacions en els prefixos
De manera semblant, la unió d’un prefix a l’arrel també pot comportar modificacions ortogràfiques en el punt de contacte. Per exemple:
|
Canvi de consonant en els prefixos in-, en- i con- |
|||||
|
in- im- il- ir- |
inútil imprecís il·legal irregular |
en- em- |
endreçar embolicar |
con- com- col- cor- |
conviure commemorar col·laborar correspondre |
4. Característiques generals dels morfemes derivatius
1. En general, cada afix expressa una sola idea. Per exemple, el sufix –et (paper-et) indica diminutiu (un paperet és un paper petit).
2. Sovint una mateixa idea pot ser expressada per més d’un afix. Per exemple:
|
Diminutiu |
Col·lectiu |
Professió o activitat |
|
-et/-eta: foradet, veueta -ó/-ona: animaló, carona -ol/-ola: estanyol, esglesiola -í/-ina: colomí, clavellina -im: polsim |
-atge: fullatge, plomatge -eria: cristalleria, deixalleria -am: paperam, costellam -ada: estelada, ocellada -at: alumnat, professorat |
-er/-era: cotxer, cambrer -aire: llenyataire, firaire -ista: dentista, massagista -dor/-dora: pescador, cosidora -ant/-ent: vigilant, aprenent |
3. Ocasionalment, idees diferents poden ser expressades per un mateix afix. Per exemple:
|
Professió |
Lloc |
Objecte |
Arbre o planta |
|
granger |
galliner |
moneder |
garrofer |
4. Els afixos poden provocar que les paraules derivades pertanyin a una categoria lèxica diferent de la del mot primitiu del qual s’originen. Per exemple:
- Del nom neguit deriven l’adjectiu neguitós i el verb neguitejar.
- De l’adjectiu tòxic deriven del verb intoxicar i el nom intoxicació.
5. A partir d’una paraula derivada, també en podem formar una altra de nova. Per exemple: del nom salt podem formar el verb salt-ejar, i d’aquest verb podem formar el nom salt-ej-ador.
6. Hi ha uns quants derivats que han adquirit un significat propi, que no és el resultat de la suma de les idees aportades per l’arrel i els afixos. Per exemple, el nom bombeta no vol dir ‘bomba petita’, sinó ‘petita bola de vidre dins la qual hi ha un fil metàl·lic que crema i produeix llum’. En aquest cas parlem de derivats lexicalitzats.