La lírica dels segles XII i XIII

LA POESIA TROBADORESCA I L'AMOR CORTÈS (segles XII i XIII)

RECULL DE TEXTOS DE TROBADORS

El jurament de fidelitat

Jo, [nom i dades del vassall], us juro a vós, senyor meu [nom i dades del senyor], que d’ara endavant, mentre visqui, us seré fidel i us ajudaré, sense cap mal enginy ni cap engany, contra tots els homes i dones que us volguessin prendre l’honor. I us seré Fidel en totes les coses, tal com un home Fidel ho ha de ser amb el seu bon senyor.

La cançó d’amor cortès

El dia que us vaig veure (fragments)

El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada,
quan us plagué deixar-vos veure per mi,
vaig apartar del meu cor tot altre pensament
i es feren ferms tots els meus volers en vós [...].

Perquè la gran bellesa i l’agradable tracte
i els mots cortesos i l’amorós plaer que sabreu fer
m’arrabassaren el seny en manera que
des d’aleshores, senyora gentil, no el puc recuperar [...].

I és que us amo, senyora, tan lleialment
que Amor no em dóna poder per amar-ne una altra [...].

Ai!, tant de bo fos ja l’hora, senyora, que veiés
que per pietat em volguéssiu honorar tant
que només us dignéssiu a anomenar-me amic.

GUILLEM DE CABESTANY

La llegenda del cor menjat

Guillem de Cabestany, un trobador molt preuat per la seva cortesia, dirigia les seves cançons d’amor a la dama del Castell Rosselló. La dama, que era jove, alegre i gentil, se l’estimava. Quan això fou dit al senyor, el noble Ramon de Castell Rosselló, aquest, irat i gelós, matà el trobador; li va treure el cor i el va lliurar al millor cuiner del castell perquè en fes un guisat amb salsa de pebre. A l’hora de sopar, el va fer servir a taula i el donà a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué menjat, el senyor li preguntà:
─Sabeu què heu menjat?
I ella digué:
─No, però m’ha semblat una vianda molt bona i saborosa.
─Aleshores el senyor li digué que allò que acabava de menjar era el cor de Guillem de Cabestany; i perquè ho cregués, va fer portar el cap del trobador a la seva presència.
La dama, duta pel desconsol, va dir:
─Senyor, m’heu donat un menjar tant bo, que mai més en prendré un altre.
I tot seguit, va córrer cap al balcó i es deixà caure al buit.

MARTÍ DE RIQUER, Història de la literatura catalana
(adaptació lliure)

La poesia, una arma política

Sirventès contra Ponç de Mataplana

Faré cançoneta lleu i plana,
Lleugereta, sense ufana
I de Mon Marquès,
El traïdor de Mataplana,
Que és farcit i ple d’engany.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès
Sou farcit i ple d’engany!

Marquès, banhagen les pedres
De Melgur, prop de Someiras,
On perdéreu tres de les dents;
Però tant se val, perquè les primeres
Hi són però no s’hi coneix gens.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès
Sou farcit i ple d’engany!

[...]

GUILLEM DE BERGUEDÀ

El plany per Ponç de Mataplana (fragments)

Consirós canto i em planyo i ploro
pel dolor que m’ha pres
i s’ha emparat del meu cor
per la mort de Mon Marquès,
En Ponç, el noble Mataplana,
que era franc, liberal i cortès [...].

Marquès, si jo vaig dir de vós follies
i mots vilans i descortesos,
en tot he mentit i errat,
cat mai, des que Déu bastí Mataplana,
no hi hagué vassall que tant valgués
i que fos tan noble i valent,
i tan honrat [...].

GUILLEM DE BERGUEDÀ

Sirventès contra 3r d'ESO
Sirventès contra Gerard Vilanova

AMPLIACIÓ

A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta, mentre que la prosa és escrita en català.

Les causes que expliquen que els poetes utilitzin el provençal són diverses: la proximitat geogràfica, els lligams polítics que hi havia entre Catalunya i Provença, la semblança de totes dues llengües i el prestigi de la lírica trobadoresca.

Els trobadors i els joglars

El trobador era la persona que componia la lletra i la música dels poemes. Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà del cant.

Els trobadors podien pertànyer a estaments diferents: des de reis i grans senyors fins a burgesos, cavallers, mercaders o, simplement, professionals que vivien d’aquesta feina.

Malgrat el caràcter oral d’aquestes composicions, se n’han conservat moltes, gràcies als cançoners, reculls que es van compilar a partir del segle XIII i que es van organitzar per autors i gèneres.

Encapçalant els poemes, sovint hi havia una biografia del trobador, de vegades plena d’elements inventats, anomenada Vida, i una breu explicació del motiu o la finalitat de la composició, anomenada Razó.

Temàtica: l’amor cortès

L’amor cortès és el concepte de l’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca. S’anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a la cort. L’amor cortès comporta el trasllat de la rígida estructura feudal (senyor-fidelitat-vassall) a la literatura (dama-fidelitat-amador).

En aquesta lírica es van repetint una sèrie de personatges:

Personatges	Significat
Domna, domina o midons	És la dama a qui va adreçat el poema. Acostuma a ser una dona casada i de condició més elevada que el trobador.
Om	És el trobador, el vassall de la dama.
Gilós	Acostuma a ser el marit de la dama, que no tolera el festeig del trobador, i és presentat com un enemic.
Lausengiers	En un ambient tancat com és la cort, no poden faltar els malparladors, còmplices del marit, que faran més difícil el nom del trobador.

Els gèneres

Segons els continguts, podem classificar la lírica trobadoresca en aquests gèneres:

Gèneres	Continguts
Cançó	Composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada sota un pseudònim anomenat senhal, que va a l’última estrofa de la composició, anomenada tornada.
Sirventès	Poesia de tipus polític i satíric que és producte de l’enemistat o rivalitat entre un trobador i una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques...
Alba	Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts.
Pastorel·la	Diàleg entre una pastora i un cavaller.
Plany	Composició dedicada a plorar la mort d’un gran personatge.
Tensó	Debat poètic entre dos trobadors.

EXERCICIS

COMENTARI DE TEXT

ALFONS EL CAST (1154-1196)

De moltes maneres m'és donat
goig, diversió i solaç:
car per vergers i per prats,
i per fulles i per flors,
i pel temps que ha refrescat
escolto com s'alegren cantadors;
però al meu cant neu ni glaç
no el nouen,
ni l'ajuda l'estiu
sinó només Déu i l'amor.

Això no obstant,
gens no em desplauen
ni el bon temps ni la claror
ni el dolç cant que sento per les cledes
dels ocells, ni la verdor;
car joiosament estic lligat
amb una de les millors [dames];
en ella hi ha seny i bellesa,
per la qual cosa li ofreno tot quant faig,
i joia i mèrit i honor.

En massa elevat desig
s'ha el meu cos amb joia mesclat;
però no sé si és follia
o ardiment o por
o gran seny mesurat
o si és l'astre d'amor;
car des de l'hora que vaig néixer
mai no m'ha tumentat tant l'amor
ni he sentit [tan greus] mals i dolors.

Tant em turmenta la seva bondat,
la seva noblesa i la seva bellesa,
que prefereixo sufrir en pau
penes i danys i dolors,
abans que fruir l'amor d'una altra
amb grans béns i grans socors:
el seu vassall compromès i juramentat
seré sempre, si a ella plau,
davant tots els altres senyors.

Quan em recordo del comiat
que vaig prendre d'ella tot forçat,
alegre estic i irat,
perquè amb sospirs mesclats amb plors
em digué: "Bell amic, torneu
per mercè a mi."
Per això tornaré aviat
vers ella,
car cap altra ambaixada
no m'és delitosa ni saborosa.