Els pronoms

Els pronoms són paraules variables que no tenen un significat permanent, sinó ocasional, ja que la seva funció bàsica és la de referir-se a un element que ja és conegut pel context lingüístic o bé per la situació comunicativa i representar-lo.

 

1. Classificació dels pronoms

 

Els pronoms es poden classificar en els set grups següents:

 

Personals forts

Vosaltres us mereixeu més el premi que no pas jo.

Personals febles

Em sap greu que no li hagin reconegut la feina.

Demostratius

Això és d’un material molt resistent.

Indefinits

Cadascú haurà d’assumir la part del deute que li correspongui.

Interrogatius

Qui li ha obert la porta?

Relatius

Els arbres que han plantat al carrer són de fulla caduca.

Adverbis pronominals

Deixeu les maletes aquí i porteu la documentació allà.

 

 

Els pronoms personals forts

 

Els pronoms personals forts, a diferència dels febles, són formes que tenen una síl·laba tònica.

 

1a persona

2a persona

3a persona

Formes de tractament

jo (mi)

nosaltres

tu

vosaltres

ell, ella (si)

ells, elles (si)

vostè, vós

vostès

 

Els pronoms personals febles

 

Els pronoms personals febles, a diferència dels forts, són monosíl·labs àtons i, per això, han d’anar sempre recolzats en un verb. La majoria d’aquests pronoms presenten diverses formes, segons que vagin davant del verb o darrere. Observa:

 

Davant el verb

Davant el verb

Verb començat en consonant

Verb començat en vocal

Verb acabat en consonant

Verb acabat en vocal

Em pentino

Et rentes

Es tranquil·litza

Ens va ajudar

Us veneu el pis?

El compro

La vam ajudar

Li telefonàvem

Els vam embolicar

Les vam espantar

En vaig agafar un

Ho va doblegar

Hi va pujar

M’he pentinat

T’has de rentar

S’ha de tranquil·litzar

Ens ajuda

Us heu venut el pis?

L’he comprat

L’ajudarem

Li hem telefonat

Els embolicarem

Les espantarem

N’agafaré un

Ho ha doblegat

Hi ha pujat

Vaig pentinar-me

Has de rentar-te

Va tranquil·litzar-se

Va ajudar-nos

Veneu-nos el pis

Vaig comprar-lo

Vam ajudar-la

Hem de telefonar-li

Vam embolicar-los

Vam espantar-les

Vaig agafar-ne un

Va doblegar-ho

Va pujar-hi

Pentina’m

Renta’t

Tranquil·litzi’s

Ajuda’ns

Vau vendre-us el pis

Compra’l

Ajuda-la

Telefona-li

Embolica’ls

Espanta-les

Agafa’n un

Doblega-ho

Puja-hi

 

 

Els pronoms demostratius

 

Els pronoms demostratius indiquen la distància temporal o espacial dels interlocutors (emissor/receptor) respecte a la cosa designa. Observa:

 

Cosa designada

Pronoms neutres:

això, allò

Adverbis pronominals:

aquí, allà (allí)

Prop de l’emissor i del receptor

En l’espai

Ensenya’m això

Vine aquí al meu costat

En el temps

Això que dius no és cert

D’aquí a un any, tornaran

Lluny de l’emissor i del receptor

En l’espai

Ensenya’m allò

Allà t’ho diran: vés-hi

En el temps

Allò que vas dir no era cert

Van anar cap allà a la tardor

 

Els determinants demostratius aquest, aquesta, aquell, aquella... fan també funció de pronom quan apareixen sols, sense el nom corresponent. Per exemple: El pis que volien comprar l’any passat no és el mateix que volen comprar ara: aquell tenia dues habitacions i aquest en té quatre.

 

Els pronoms indefinits

 

Els pronoms indefinits es refereixen a persones o coses de manera imprecisa. Són els següents:

 

Algú (alguna persona)

Tot (totes les coses)

Tothom (totes les persones)

Ningú (cap persona)

Res (cap cosa)

Cadascú / cada u (cada persona)

 

 

Els pronoms interrogatius

 

Els pronoms interrogatius serveixen per preguntar la persona, la cosa, la manera, el lloc, el temps o la quantitat. Els més freqüents són els següents:

 

Quina persona: Qui ho diu? / No sé qui ho diu

Quina cosa: Què passa? / No sé què passa

De quina manera: Com es diu? / No sé com es diu

A quin lloc: On viuen? / No sé on viuen

En quin moment: Quan vindran? / No sé quan vindran

Quina quantitat: Quant val? / No sé quant val

 

Els complements verbals i la substitució pronominal

El Complement Directe

  • Objecte sobre el qual recau l'acció verbal.
  • Va al costat del verb.
  • Funciona amb un verb transitiu.
  • No porta preposició a.
  • Substitució pronominal:

1) Cd Determinat (article, demostratiu, possessiu): el, la, els, les, l'

2) Cd Indeterminat: (no determinat, numeral, indefinit): en (num. i indef. es queden en l'oació després de fer la substitució)

3) Cd Neutre: això, allò i Prop Sub (v): ho


El Complement Indirecte

  • Destinatari de l'acció verbal.
  • Va al costat del verb o del CD.
  • És requerit.
  • Funciona amb verbs transitius i intransitius.
  • Porta preposició a o per a.
  • Substitució pronominal:

1) CI sing: li

2) CI plural: els (-los)


No existeix la forma lis.

 

El Complement de Règim Verbal (CPrep)

  • Va al costat del verb+prep.
  • Funciona amb verbs preposicionals.
  • Complement que porta necessàriament una preposició: a, de, en, amb.
  • És requerit.
  • Substitució pronominal
  • Atenció al canvi i caiguda de preposició!

1) de_____ --> en

2) a_____ --> hi

en_____ -->hi

amb_____ --> hi

 

El Complement Circumstancial

  • Va al final de l'oració o després dels complements requerits.
  • Pot aparèixer en tot tipus d'oració i verb.
  • És un adverbi, un SN o un SPrep.
  • No és requerit.
  • Substitució pronominal:

1) de_____ --> en

2) a_____ --> hi

en_____ -->hi

amb_____ --> hi

SN --> hi

SPrep --> hi

 

 

L'Atribut

  • Va al costat del verb.
  • El verb ha de ser copulatiu (ser, estar, semblar).
  • Expressa qualitats del subjecte, amb el qual concorda en gènere i nombre.
  • És requerit.
  • Normalment és un adjectiu, però pot ser també un SPrep.
  • Atenció: un verb copulatiu pot portar al darrere un CC!
  • Substitució pronominal:

1) Atribut determinat (article, demostratiu, possessiu): el, la, els, les, l'

2) Atribut indeterminats (no determinat, SPrep): ho

3) Atribut emfàtic: en


Complement Predicatiu

  • Va al costat del verb o del CD.
  • Requerit.
  • Va amb verbs predicatius.
  • No porta mai preposició.
  • Substitució pronominal:

1) Amb els verbs fer-se i dir-se: en

2) Amb la resta: hi


Complement agent

  • Verbs en veu passiva.
  • Apareix opcionalment al final de l'oració.
  • Va introduït per la preposició per.
  • És el subjecte de la veu activa.
  • No té substitució pronominal.

 


Els alumnes que vulguin ampliar els continguts teòrics, poden fer-ho clicant aquí.

Aquí trobareu un resum de les combinacions correctes i incorrectes.