Amb les lletres g i j representem un so sonor, i amb la lletra x i el dígraf ix representem un so sord. El so sonor es pronuncia fent vibrar les cordes vocals, com en els mots gel i joia. El so sord es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals, com en els mots xarxa, caixa i peix.
És important pronunciar bé aquests sons, que ens permeten diferenciar, per exemple, joc de xoc, gec de xec o metge de metxa.
A final de paraula, els grups –tx i –ig representen el mateix so: es tracta d’un so sord compost o africat, com en els mots despatx i maig.
Tots els sons anteriors s’articulen a la zona del paladar; per això direm que són palatals.
Recorda que la lletra x rep el nom de xeix quan sona com xarxa. En canvi, rep el nom d’ics quan sona com exemple. D’altra banda, les lletres ix formen un dígraf (grup de dues lletres que representa un so) en aquells parlars que no pronuncien la i, per exemple, caixa. Aquí, aquest grup de dues lletres és tractat com a dígraf.
1. Normes d’ortografia
Ortografia del so palatal sonor |
||
NORMA 1 El so palatal sonor es representa:
|
G: geniva, girafa, rigidesa
|
EXCEPCIONS
|
J: jardiner, joventut, juguesca, pluja, pitjor, pujada |
||
ALTERNANÇA G/J La norma anterior fa que hi hagi alternança g/j en moltes famílies de paraules. Per exemple: Barreja, barreges, barrejar, barregen, barrejo, barregi... Enveja, enveges, envejar, envegen, envejo, envegi... |
Ortografia del so palatal sord |
||
NORMA 2 El so palatal sord es representa:
|
X: xàfec, xerrada, xiprer, xumet, anxova, marxar
|
EXCEPCIONS
|
IX: caixa, reixa, coixa, cuixa |
||
ALTRES SONS DE LA LLETRA X La lletra x pot representar aquests altres sons:
|
Ortografia dels grups –tx i –ig a final de paraula |
|
NORMA 3 El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –tx en les paraules de les famílies que presenten –tx- enmig de paraula. |
Família amb –tx-: paraula amb tx final Despatxat, despatxet: despatx Esquitxos, esquitxar: esquitx |
NORMA 4 El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –ig (darrere i només s’escriu –g) en les paraules de les famílies que presenten -j- o -g- enmig de paraula. |
Família amb –j- o –g-: paraula amb –ig final Passejar, passegen: passeig Boja, bogeria: boig Desitjar, desitgen: desig |