Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula:
esquerp |
superb |
set |
fred |
arc |
llarg |
1. Normes d’ortografia
Per escriure correctament les lletres p/b, t/d, c/g a final de paraula o de síl·laba, cal conèixer les normes següents:
ORTOGRAFIA DE LES LLETRES p/b, t/d, c/g |
|
NORMA 1 Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes (p, t, c): llop, humit, amic |
EXCEPCIONS adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, mag, demagog, pedagog... i tots els acabats en –itud i –etud. |
NORMA 2 Darrere d’una vocal àtona, s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada:àrab, pàl·lid, càstig, príncep, dipòsit, músic. |
EXCEPCIONS Ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec, rònec... |
NORMA 3 Darrere d’una consonant s’ecriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: superb, covard, alberg, serp, desert, remolc. |
EXCEPCIONS La primera persona d’alguns verbs: vinc, comprenc, conec... |
ORTOGRAFIA DE LES LLETRES p/b, t/d, c/g A FINAL DE SÍL·LABA |
||
NORMA 4 Quan hem d’escriure p/b, t/d, c/g a final de síl·laba (però no de paraula), ens hem de fixar en el context on apareixen. En general, ens podem guiar per aquests aplecs consonàntics: |
||
-bt- dubte, dissabte, subtil, sobte -bd- cabdal, cabdell, cabdill -bs- absent, obscur, absolut -bj- subjecte, objecte -pt- escriptor, escriptura, captiu, apte |
-dd- addicte, addicció -dv- advocat -tm- setmana, sotmetre -tll- espatlla, ametlla, butlletí |
-gm- augment -gn- digne, regnar, sagnar, signar, cognom -gg- suggerir -cc- accent, accelerar, succés, acceptar -ct- tracte, adjectiu |
2. L’emmudiment de les lletres d i t finals
Excepte en valencià i balear, les lletres d i t no es pronuncien a final de paraula en els grups –nd, -nt o –lt.
Noms |
Adjectius |
Adverbis |
Gerundis |
Estand, dividend, insult, revolt, brillant, detergent, laberint, conjunt |
Fecund, profund, malalt, ocult, constant, content, distint, adjunt |
Constantment, malament, normalment, pobrament |
Cantant, perdent, dormint, servint |
3. Les formes tan/tant i quan/quant
El mot quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan
per una expressió temporal com
"a quina hora", "quin dia", etc. i quant per una expressió com "quants n'hi ha", "quants han arribat", etc. Per exemple:
Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD
Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall?
El mot tan s'utilitza per a les comparacions i tant indica quantitat. Per distingir-los has d'observar que tan sempre s'escriu davant d'un adjectiu o d'un altre
adverbi, i tant va seguit d'altres classes de paraules o va al final d'una frase. Per exemple:
Ella és tan intel·ligent com tu. Ha corregut tant que ha quedat
esgotat.
M'agrada tant!