Les lletres p/b, t/d i c/g

Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula:

 

esquerp

superb

set

fred

arc

llarg

 

 

1. Normes d’ortografia

 

Per escriure correctament les lletres p/b, t/d, c/g a final de paraula o de síl·laba, cal conèixer les normes següents:

 

ORTOGRAFIA DE LES LLETRES p/b, t/d, c/g

NORMA 1

Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes (p, t, c): llop, humit, amic

EXCEPCIONS

adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, mag, demagog, pedagog... i tots els acabats en –itud i –etud.

NORMA 2

Darrere d’una vocal àtona, s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada:àrab, pàl·lid, càstig, príncep, dipòsit, músic.

EXCEPCIONS

Ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec, rònec...

NORMA 3

Darrere d’una consonant s’ecriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: superb, covard, alberg, serp, desert, remolc.

EXCEPCIONS

La primera persona d’alguns verbs: vinc, comprenc, conec...

 

ORTOGRAFIA DE LES LLETRES p/b, t/d, c/g A FINAL DE SÍL·LABA

NORMA 4

Quan hem d’escriure p/b, t/d, c/g a final de síl·laba (però no de paraula), ens hem de fixar en el context on apareixen. En general, ens podem guiar per aquests aplecs consonàntics:

-bt- dubte, dissabte, subtil, sobte

-bd- cabdal, cabdell, cabdill

-bs- absent, obscur, absolut

-bj- subjecte, objecte

-pt- escriptor, escriptura, captiu, apte

-dd- addicte, addicció

-dv- advocat

-tm- setmana, sotmetre

-tll- espatlla, ametlla, butlletí

-gm- augment

-gn- digne, regnar, sagnar, signar, cognom

-gg- suggerir

-cc- accent, accelerar, succés, acceptar

-ct- tracte, adjectiu

 

 

2. L’emmudiment de les lletres d i t finals

 

Excepte en valencià i balear, les lletres d i t no es pronuncien a final de paraula en els grups –nd, -nt o –lt.

 

Noms

Adjectius

Adverbis

Gerundis

Estand, dividend, insult, revolt, brillant, detergent, laberint, conjunt

Fecund, profund, malalt, ocult, constant, content, distint, adjunt

Constantment, malament, normalment, pobrament

Cantant, perdent, dormint, servint

 

 

3. Les formes tan/tant i quan/quant

 

El mot quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan

per una expressió temporal com "a quina hora", "quin dia", etc. i quant per una expressió com "quants n'hi ha", "quants han arribat", etc. Per exemple:

Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD
Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall?

 
El mot tan s'utilitza per a les comparacions i tant indica quantitat. Per distingir-los has d'observar que tan sempre s'escriu davant d'un adjectiu o d'un altre adverbi, i tant va seguit d'altres classes de paraules o va al final d'una frase. Per exemple:

Ella és tan intel·ligent com tu. Ha corregut tant que ha quedat esgotat.
M'agrada tant!