La conjugació verbal
Conjugar és dir o escriure totes les formes possibles d’un verb en funció del mode, el temps, el nombre i la persona gramatical.
Els temps verbals s’agrupen en tres modes: el mode indicatiu, el mode subjuntiu i el mode imperatiu. Aquests modes indiquen quina és la nostra actitud davant l’acció expressada pel verb.
El mode indicatiu l’utilitzem quan volem expressar una acció que considerem real. Per exemple:
El tren surt a les vuit (present d’indicatiu).
El tren sortia a les vuit (imperfet d’indicatiu).
El tren va sortir a les vuit (passat perifràstic d’indicatiu).
El tren sortirà a les vuit (futur d’indicatiu).
El mode subjuntiu l’utilitzem quan volem expressar una prohibició, un desig, una condició, etc. Per tant, accions que no considerem reals. Per exemple:
No surtis de casa (present de subjuntiu).
Tant de bo que no sortís de casa! (imperfet de subjuntiu).
Si et llevessis més d’hora (imperfet de subjuntiu), no faríem tard a l’escola.
El mode imperatiu l’utilitzem per donar ordres. Per exemple:
Surtd’aquí! (imperatiu).
1. Temps simples i temps compostos
En la conjugació dels verbs podem distingir entre temps simples i temps compostos. Els temps compostos estan formats per una forma del verb haver i el participi del verb conjugat (han cantat, havies cantat...) i expressen sempre una acció acabada.
Fixa’t en el quadre de la pàgina següent, en el qual hi ha la distribució dels temps verbals tenint en compte el mode (indicatiu, subjuntiu i imperatiu) i la forma (temps simple o temps compostos).
Per estudiar la conjugació verbal, habitualment es presenten cinc models agrupats en tres conjugacions:
|
1a conjugació (la vocal temàtica és la a) |
2a conjugació (la vocal temàtica és la e) |
3a conjugació (la vocal temàtica és la i) |
||
|
Model 1 |
Model 2a |
Model 2b |
Model 3a |
Model 3b |
|
Cantar |
Perdre |
Témer |
Dormir |
Servir |
Pots consultar formes verbals en aquesta adreça: