La poesia tradicional: la cançó popular
1. Què és la cançó popular?
La cançó popular és la composició poètica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generació en generació.
Malgrat els canvis i les variants que les composicions populars han sofert al llarg dels segles, totes segueixen uns mateixos models, cosa que les converteix en tradicionals.
La lletra i la música d’aquestes cançons són senzilles, ja que havien de ser enteses i memoritzades fàcilment pels qui les escoltaven. Per això les repeticions i els paral·lelismes són recursos típics de la poesia popular.
2. Qui són els poetes populars
Tot i que la poesia popular sol ser anònima, sempre hi ha hagut en l’inici un autor. Podia haver estat un versificador analfabet, home o dona, que componia cançons oralment, d’una manera improvisada. O també podia haver estat un poeta lletrat que havia compost cançons perquè les cantés el poble. En tots dos casos, aquests autors van tenir l’encert d’agradar a la gent. El nom del creador va ser oblidat i el poble es va apropiar de les seves cançons.
3. Els cançoners
En el segle XIX la literatura popular va començar a ser estudiada. Fruit d’aquest interès, apareixen els cançoners, que són reculls de cançons populars de les terres de parla catalana.
Entre els diversos gèneres recollits en el cançoner popular, cal destacar les corrandes, els goigs, les nadales i els romanços.
4. El romanç o balada
El romanç o balada és una cançó narrativa que generalment tracta una història dramàtica o commovedora.
El romanç sol explicar una història en la qual el més important és l’acció. L’atenció se centra en el desenvolupament dels fets, sovint explicats a través del diàleg que mantenen els personatges.
La majoria de romanços tracten temes amorosos. També abunden les histories de lladres, bandolers o personatges llegendaris.
Els romanços presenten les característiques mètriques següents:
|
1. Consten d’un nombre indeterminat de versos. |
|
2. Els versos generalment són llargs: de catorze síl·labes, els més usuals, o de dotze síl·labes. |
|
3. Els versos estan dividits en dues parts o hemistiquis de sis o set síl·labes (6+6 o 7+7), comptades fins a l’última síl·laba tònica en cada hemistiqui. |
|
4. La rima és assonant i sovint és la mateixa al llarg d’una cançó. Només en algun cas trobem rima consonant. |
RECULL DE CANÇONS
Quan jo n'era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
I ara, que ne sóc grandet,
m'he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
ofici de cada dia.
Vaig robar un traginer
que venia de la fira,
li prenguí tots els diners
i la mostra que duia.
Quan he tingut prou diners,
he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat,
dient que m'hi casaria.
La justícia m'ha pres
i en presó fosca en duïa.
La justícia m'ha pres
i em farà pagar amb la vida.
El bandoler, de Lluís Llach
Era el segle XIX,
amb el nom d'en Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en Lapera.
Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
pietat, pietat.
- No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
- Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat.
L'endemà,
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
pietat, pietat.
- No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
- Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat.
Però, Joan Serra,
avui t'ha mancat la sort,
dos soldats t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en Lapera dóna un crit,
és l'última pregària.
- Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú no ho va fer.
Cant d'amor
Si n'hi havia tres ninetes
de la vila som, de la vall d'Ordino
assegudes en un banc
de la vila som, de la vila gran.
Totes tres brodaven seda
nostres marits quan vindran.
Ja en respon la més grandeta
el meu trigarà molts anys.
Ja en respon la mitjaneta
el meu trigarà un any.
Ja en repon la més petita
el meu no trigarà tant.
Ja en respon la petiteta
doncs, el tinc aquí al davant.
Cançó de les mentides
El pare va anar al mercat,
el pare va anar al mercat,
a comprar una burra cega, trau, trau,
a comprar una burra cega, trau, trau.
Li talla els quatre peus,
li talla els quatre peus,
la burra arrenca a córrer, trau, trau,
la burra arrenca a córrer, trau, trau.
I es troba un cirerer
carregat de figues verdes.
Li tira un cop de roc,
i en fa caure una ametlla.
Li cau l'ametlla al peu
i li surt sang de l'orella.
De la sang que li va sortir
en corren set rieres.
La van a mesurar,
mitja avellana plena.
Un gos va caure al pou,
un cego s'ho mirava.
Un mut cridava gent,
un sord s'ho escoltava.
Pel mar corren conills,
pels boscos les anguiles.
I a sota els garrofers
s'hi crien les sardines.
Aquesta és la cançó,
la cançó de les mentides.
Qui la vulgui saber,
que vagi a Filipines.
http://www.musiquetes.cat/canco/num/17
La Pastoreta
Què li donarem a la pastoreta,
què li donarem per a anar a ballar?
Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no neva ni plou
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
flors i violes i romaní,
http://www.musiquetes.cat/canco/num/16
La viudeta
Allà baix a l'Esquirol
n'hi havia una viudeta
que en festejava un barber
i ara estima el senyor mestre.
Apa, anem-hi tots dos
i no massa de pressa
o lailà cap a ballar.
Senyor mestre se n'ha anat
cap allà a les seves terres
però diu que tornarà
per Sant Miquel de setembre.
Sant Miquel ja n'és passat
i no torna el senyor mestre;
la viudeta va al balcó
i sa mare a la finestra.
La viudeta puja a dalt,
treu el cap per la finestra,
la viudeta fa un gran crit:
Ai, mare, ja he vist el mestre!
Baixa l'escala corrent.
Com ho passa, el senyor mestre?
Jo molt bé, ja t'ho diré
sinó que no em voldreu creure:
He estat set mesos malalt
a l'hostal de les Guinguetes.
La minyona puja a dalt
a matar una gallineta.
La llebreta
El pagès arriba al camp, troba la llebreta i diu:
PAGÈS: -Ai llebreta, ai llebreta
no vols pas fugir del camp?
LLEBRETA: -Ni que us vegi al meu davant
PAGÈS: -I si els gossos del rei vénen?
LLEBRETA: -Fugiré com una llebre!
PAGÈS:-I si els gossos del rei van?
LLEBRETA: -Fugiré d'aquí a l'instant.
El pagès va a trobar el rei i es queixa:
PAGÈS: -Senyor rei de Matalgram,
una llebre tinc al camp,
que em pastura la verdura
i se'm menja l'enciam.
Que em voldríeu deixar els gossos?
REI AL PAGÈS: Ara esmorzen...
El pagès torna a queixar-se i demanar els gossos i el Rei va responent: ara dinen, ara juguen, ara es banyen... fins que, quan li sembla, diu:
REI AL PAGÈS: -Ara vénen!!!
PAGÈS: -Senyor rei de Matalgram,
ja no tinc cap llebre al camp,
no em pastura la verdura
ni se'm menja l'enciam.
En Pere Gallerí
Com ell és tan bon home
en Pere Gallerí,
se'n du tota la xeixa
la xeixa del per qui...
Que la mort, que la vi
marxant d'en Pere Gallerí
com vares tururururú
com vares tu morir.
Se’n puja dalt d’un arbre
per veure el Francolí,
les branques eren guerxes
se’n va tombar tombí.
Que la mort, que la vi…
Les noies de la vila
l’en van a recibir
diuen un paternòster,
que es ’cabi de morir.
Que la mort, que la vi…
Que si se’n va a l’infern
mai més no en pugui eixir,
i si se’n va a la glòria
m’hi faci un lloc per mi.
Que la mort, que la vi…
Les corrandes de la parella estable, de Manel
Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arcadín,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Li vaig oferir un "carmelo" un vespre de Sant Medir,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Una amiga molt amiga venia massa sovint,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?",
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
I ara ella porta els nens al cole I jo faig els plats de la nit,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo soc un fan de l'Astèrix I ella té tots els Tintins,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Prefereixo que no parli del seu novio de París,
Que ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo dic "eps, un ron amb cola!" I ella vol carta de vins,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo ja sé dos o tres coses, ella ja en sap quatre o cinc,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,
I ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Jo la miro I'm'espanto no fos que es canses de mi,
Ens ha costat Déu I ajuda arribar fins aquí.
Exercicis