Els determinants numerals, quantitatius i indefinits
1. Els numerals
Els numerals indiquen:
La quantitat exacta: cardinals (trenta-set anys).
L'ordre: ordinals (setena planta).
Les fraccions o parts: partitius (mitja coca).
La multiplicitat: multiplicatius (doble lectura).
Els conjunts: col·lectius (una vintena de persones).
1.1. Numerals cardinals
|
0 |
zero |
10 |
deu |
|
1 |
u / un / una |
11 |
onze |
|
2 |
dos / dues |
12 |
dotze |
|
3 |
tres |
13 |
tretze |
|
4 |
quatre |
14 |
catorze |
|
5 |
cinc |
15 |
quinze |
|
6 |
sis |
16 |
setze |
|
7 |
set |
17 |
disset |
|
8 |
vuit |
18 |
divuit |
|
9 |
nou |
19 |
dinou |
|
|
|
|
|
|
20 |
vint |
1.000 |
mil |
|
21 |
vint-i-u / un / una |
1.001 |
mil u... |
|
100 |
cent |
2.000 |
dos mil... /dues mil... |
|
101 |
cent u / un / una |
20.000 |
vint mil... |
|
20.000 |
vint mil... |
1.000.000.000 |
un bilió... |
|
1.000.000 |
un milió... |
1.000.000.000.000 |
un trilió... |
En general, els numerals cardinals, quan es combinen, s'escriuen separats, llevat de les formes que duen guionet:
7.140.015: set milions cent quaranta mil quinze
1994: mil nou-cents noranta-quatre / mil nou-centes noranta-quatre
28.302: vint-i-vuit mil tres-cents dos / vint-i-vuit mil tres-centes dues
1. 2. Numerals ordinals
Excepte els cinc primers, que tenen forma pròpia, tots els altres es formen afegint al corresponent cardinal el sufix -è / -ena. Totes les formes admeten el plural (primers, terceres, sisens, vintenes...).
|
1r |
primer |
1a |
primera |
|
2n |
segon |
2a |
segona |
|
3r |
tercer |
3a |
tercera |
|
4t |
quart |
4a |
quarta |
|
5è |
cinquè |
5a |
cinquena |
|
6è |
sisè |
6a |
sisena |
|
7è |
setè |
7a |
setena |
|
8è |
vuitè |
8a |
vuitena |
|
9è |
novè |
9a |
novena |
|
10è |
desè |
10a |
desena |
|
11è |
onzè |
11a |
onzena |
|
12è |
dotzè |
12a |
dotzena |
|
13è |
tretzè |
13a |
tretzena |
|
14è |
catorzè |
14a |
catorzena |
|
|
|
|
|
|
20è |
vintè |
20a |
vintena |
|
21è |
vint-i-unè |
21a |
vint-i-unena |
|
31è |
trenta-unè |
31a |
trenta-unena |
|
56è |
cinquanta-sisè |
56a |
cinquanta-sisena |
|
100è |
centè |
100a |
centena |
|
1000è |
milè |
1000a |
milena, mil·lèsima |
S'admeten les formes quint (5è), sext (6è), sèptim (7è), octau (8è) i dècim (10è) i les flexions corresponents.
De vegades es representen amb xifres romanes:
Jaume I, Alexandre VI, IX Congrés de Metges de Llengua Catalana.
1.3. Numerals partitius
Les formes dels numerals partitius coincideixen amb les del numerals ordinals amb algunes excepcions:
|
½ |
mig / mitja / mitjos / mitges (i meitat) |
|
¼, 1/3, 1/10 |
quarter (o quart), terç, dècim (o desè), |
|
1/100, 1/1000 |
centèsim (o centè), mil·lèsim (o milè), |
|
1/1000000, 1/1000000000 |
milionèsim, bilionèsim |
La majoria s'utilitzen o bé com a substantius o bé com a especificadors amb el substantiu part:
mitja poma (= la meitat d'una poma)
un terç dels visitants
un quarter de pollastre
dos vuitens
un dècim
una quarta part del pastís
una trentena part de les places
una centèsima part dels ingressos
1.4. Numerals multiplicatius
|
x2 |
Doble |
x7 |
sèptuple / a |
|
x3 |
triple / a |
x8 |
òctuple/ a |
|
x4 |
quàdruple/ a |
x9 |
nònuple/ a |
|
x5 |
quíntuple/ a |
x10 |
dècuple/ a |
|
x6 |
sèxtuple/ a |
x100 |
cèntuple/ a |
Exemples:
una distància tripla
un nombre dècuple d'un altre
1.5. Numerals col·lectius
Són substantius i sovint tenen un caràcter global i aproximat. Són col·lectius específics parell, qüern, centenar i miler omilenar. En els altres casos es fa servir la forma femenina dels ordinals. Per funcionar com a especificadors necessiten la preposició de.
Exemples:
Els excursionistes eren una vintena. (caràcter aproximat)
Posau-me una dotzena d'ous. (sentit precís)
Hi farem feina un parell de dies. (poden ser dos o uns quants)
Té una cinquantena d'anys.
Ven samarretes a milers.
Podem considerar col·lectiu el quantificador ambdós / ambdues (= tots dos / totes dues):
Ambdues preguntes foren contestades
2. Els quantitatius
Els quantitatius expressen quantitat sense precisar-la:
Heu dut massa pa.
M'ha fet molta (de) gràcia.
Formes:
|
variables |
quant/ quanta/ quants/ quantes (de) tant / tanta/ tants/ tantes (de) molt/ molta/ molts/ moltes (de) poc/ poca/ pocs/ poques (de) bastant/ bastants (de) gaire/ gaires (de) |
|
invariables |
massa força prou(de) més (de) menys (de) que |
Locucions: gens de, una colla de, una mica de, una pila de, un grapat de…
Gaire i gens de s'usen només en frases negatives, interrogatives (directes i indirectes) i condicionals:
No han venut gaires televisors avui.
No tenia gens de gana.
Que hem d'esperar gaire estona?
No sé si queda pus taronjada.
Si fa gens de fred, soparem dins la casa.
3. Els indefinits
Els indefinits determinen el nom d'una manera imprecisa:
Vindran algunes persones.
L'altre dia va ploure.
|
Indefinits variables |
Invariables |
|||
|
Singular |
Plural |
cap cada |
||
|
Masculí |
Femení |
Masculí |
Femení |
|
|
un algun tot (el) (un) altre el mateix cert cadascun cada un |
una alguna tota (la) (una) altra la mateixa certa cadascuna cada una |
uns alguns tots (els) (unes) altres els mateixos certs
tots dos ambdós |
unes algunes totes (les) (unes) altres les mateixes certes
totes dues ambdues |
|
|
qualsevol |
qualssevol |
|||
Les hores
En general, les indicacions horàries s'escriuen amb lletres. Ara bé, per anotar horaris referents a actes i serveis que requereixen precisió podem utilitzar elsistema internacional:
Dos quarts de deu del vespre
21 h 30 min
21.30 h
Les hores i els minuts se separen amb un punt. No hem de separar-los mai amb una coma —que es reserva per als decimals— ni amb un apòstrof. No esrecomana de fer-ho amb dos punts (sistema propi de la tradició anglosaxona).
12,30 h: Inauguració de l'exposició
13'30 h: Aperitiu
De dilluns a divendres, de 15.00 h a 20.30 h
Normalment les xifres s'acompanyen del terme hores o del símbol d’hora (h). S'ha de tenir present que cal deixar un espai entre la darrera xifra i aquest símbol, i que els símbols no porten mai punt al final (min). Les indicacions horàries amb símbols són incompatibles amb l’especificació de la part del dia a què corresponen perquè les xifres mateix ja ho indiquen.
A les 18 hores de la tarda
A les 18 hores / A les 18 h
A les 6 de la tarda
Fraseologia
No tocar quarts ni hores.
Acabar a tres quarts de quinze.
Arribar a les petites.
És hora d'anar a tancar els ànecs.
Webs d’interès
Optimot: http://optimot.gencat.cat.
Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: http://dlc.iec.cat.