La síl·laba (II)
1. Els diftongs
S’anomena diftong el grup fònic que combina dins de la mateixa síl·laba una vocal qualsevol, que funciona com a nucli sil·làbic, i una i o una u.
Segons la posició que ocupen la i i la u en relació a la vocal nuclear, els diftongs es classifiquen en creixents i decreixents.
Són diftongs creixents els formats per una semiconsonant precedida per una g o
una q, i seguida de la vocal nuclear:
|
ua |
guany, qua-tre |
|
üe |
qües-ti-ó, un-güent |
|
üi |
lin-güís-tic, o-bli-qüi-tat |
|
uo |
quò-rum, quo-ta |
Són diftongs decreixents els formats per una vocal nuclear seguida d'una semivocal:
|
ai |
ai-re, mai |
au |
cau-ré, pau |
|
ei |
rei-na, re-mei |
eu |
he-reu, veu-re |
|
ii |
mii-asi, no-vii |
iu |
es-tiu, viu-re |
|
oi |
boi-ra, he-roi |
ou |
cou-re, re-mou |
|
ui |
buit, cui-na |
uu |
duu, lluu |
2. La síl·laba tònica
En una paraula polisíl·laba, la síl·laba tònica és aquella que es pronuncia amb més força.Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en:
- Agudes: la síl·laba tònica ocupa l’última posició: ma-ri-ner, hu-ra-cà
- Planes: la síl3laba tònica ocupa la penúltima posició: fi-gue-ra, nú-vol.
- Esdrúixoles: la síl·laba tònica ocupa l’antepenúltima posició: fà-bri-ca, his-tò-ri-a.
Les paraules o mots monosíl·labs, segons la força amb què es pronuncien, es classifiquen en dos grups:
- Monosíl·labs tònics: són la gran majoria. Tenen síl·laba tònica: pal, dit, mai, riu...
- Monosíl·labs àtons: no tenen síl·laba tònica. Són articles (el, la...), els pronoms febles (em, et, es, ens...), algunes preposicions (a, de, en, amb, per...), la paraula que i alguns més.