La poesia (I)

La poesia acostuma a ser una producció literària que, a partir d’experiències, emocions o impressions, tracta de donar a conèixer un món interior (el jo poètic) i la realitat exterior (el món, la vida...). La comunicació entre el poeta (l’emissor) i el públic (el receptor) s’estableix mitjançant la lectura o la recitació dels poemes.

En aquesta unitat ens centrarem en alguns aspectes formals.

1. Els versos catalans

En català, es fa el recompte sil·làbic del vers des de la primera síl·laba escrita fins a la síl·laba tònica de l’última paraula, encara que es tracti d’una paraula plana o esdrúixola:

Vull dir les coses de l’home,
1 2 3 4 5 6 7
Filles de la mà i l’instant,
1 2 3 4 5 6 7 8
Nades d’anòmina màquina
1 2 3 4 5 6 7
O bé d’un traç fugaç
1 2 3 4 5 6

2. Els contactes vocàlics

Quan es compten les síl·labes d’un vers, cal observar si es posen en contacte diverses vocals de paraules contigües. En aquest cas poden produir-se tres tipus de fenòmens mètrics:

· Sinalefa: dues vocals contigües de paraules diferents formen un diftong i, per tant, es pronuncien en una sola síl·laba:

Feixuga i amb baticor, 7
moria de la basarda. 7

· Elisió: una de les dues vocals en contacte, generalment la neutra, s’elimina i se’n pronuncia una de sola:

Una ombra li cau damunt 7
Deixant-la malmesa al catre. 7

La poesia (II)

Clica aquí