El complement del nom
Un sintagma nominal (SN) pot estar format simplement per un nom (Girona), per undeterminant i un nom (aquesta ciutat) o per un determinant, un nom i un complement del nom (una ciutat mediterrània).
1. L’ordre dels elements dels SN
L’odre habitual dels elements que formen el sintagma nominal és el següent: al centre hi ha el nom (nucli del sintagma); davant del nom hi apareix el determinant(especificador del nucli), i darrere, el complement del nom. Per exemple:
|
un |
vagó |
de mercaderies |
|
Det [Esp] |
N [nucli] |
SPrep [CN] |
2. La funció especificativa del CN
La funció més habitual del CN és la de limitar la significació del nom que complementa:
|
vagons |
|
|
N |
|
|
vagons de viatgers |
vagons de mercaderies |
|
N + CN |
N + CN |
Per tant, cadascun dels conjunts formats per N + CN té un significat més concret o limitat que no pas el conjunt que consta simplement d’un N. Així doncs, diem que, els CN (de viatgers / de mercaderies) tenen una funció especificativa, ja que limiten el significat del nom (vagons).
Un nom pot tenir dos o més complements. Per exemple:
|
un |
edifici |
modernista |
||
|
Det |
N |
CN |
||
|
un |
edifici |
modernista |
del segle passat |
|
|
Det |
N |
CN 1 |
CN 2 |
|
|
un |
edifici |
modernista |
del segle passat |
que hi ha a l’entrada del poble |
|
Det |
N |
CN ! |
CN 2 |
CN 3 |
3. Els complements explicatius
Alguns complements no limiten el significat del nom, sinó que simplement n’expliquen alguna característica complementària (complements explicatius). Aquest complements van entre comes:
En Joan, cansat d’esperar, se’n va anar cap a casa.
L’avi, tan vell, i jo, tan menut, no podíem fer tota la feina.
4. Les formes del CN
El CN pot presentar diverses formes. Les tres més habituals són les següents: sintagma adjectival, sintagma preposicional i oració adjectiva.
4.1. Noms complementats per sintagmes adjectivals
El SAdj pot estar format simplement per un adjectiu o per un grup de mots el nucli del qual és un adjectiu. De vegades, aquest adjectiu pot anar davant del nom:
|
una |
cadira |
plegable |
|
una |
carretera |
molt més estreta |
|
Det |
N |
SAdj [CN] |
|
una |
falsa |
alarma |
|
Det |
SAdj [CN] |
N |
4.2. Noms complementats per sintagmes preposicionals
El SPrep consta d’una preposició i un sintagma nominal. La majoria dels cops la preposició és de.
|
la |
germana |
d’en Jordi |
|
un |
abric |
de pell |
|
una |
campanya |
contra la fam |
|
Det |
N |
SPrep [CN] |
4.3. Noms complementats per oracions adjectives
L’oració adjectiva (OAdj) va introduïda per un pronom relatiu que uneix l’oració al nom del davant (antecedent) i alhora el substitueix. Els pronoms relatius poden presentar formes invariables (que, qui, què) i formes variables (el qual, la qual, els quals, les quals):
|
les |
instruccions |
que ens van donar |
[instruccions] |
|
la |
professora |
amb qui vaig parlar |
[professora] |
|
l’ |
home |
que parla amb les plantes |
[home] |
|
Det |
N |
OAdj [CN] |
Antecedent |
Hi ha dos tipus d’oracions adjectives, les explicatives (entre comes, donen dues informacions) i les especificatives (sense comes, en donen només una):
El llibre que és sobre la taula no és d’en Lluís. (hi ha molts llibres a l’habitació)
El llibre, que és sobre la taula, no és d’en Lluís. (hi ha un sol llibre a l’habitació)
Els alumnes que han acabat la feina poden marxar. (uns quants alumnes)
Els alumnes, que han acabat la feina, poden marxar. (tots els alumnes)